Constanci II

Constanci II

Estàtua de Constanci II situada a Sant Joan del Laterà
Nom original	(la) Flavius Julius Constantius
Biografia
Naixement	Flavius Julius Constantius 7 agost 317 (Gregorià) Sírmium (Imperi Romà)
Mort	3 novembre 361 (Gregorià) (44 anys) Cilícia
Causa de mort	Causes naturals  (Febre )
64è emperador de l'Imperi Romà
337 – 361
← Constantí I el Gran Julià →
Activitat
Ocupació	polític
Període	Imperi Romà
Carrera militar
Conflicte	Constantius II's Suebo-Sarmatian campaign (en)
Altres
Títol	Emperador romà
Dinastia	Constantina
Cònjuge	una filla de Juli Constantí Eusèbia Màxima Faustina
Fills	Flàvia Màxima Constància
Pares	Constantí I el Gran Flàvia Maximiana Fausta
Germans	Helena Flàvia Júlia, Constància, Flavi Juli Constant, Flavi Claudi Constantí i Flavi Juli Crisp
Emperador romà 22 maig 337 (Gregorià) – 3 novembre 361 (Gregorià) Emperador romà d'Orient 22 maig 337 – 5 octubre 361 ← Constantí I el Gran – Julià l'Apòstata → Senador romà

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.^[a] A la mort del seu pare, Constantí el Gran, se li va confiar el govern de les províncies d'orient, mentre la resta del territori havia de ser governat pels seus dos germans i dos cosins. A la mort dels seu germà menor no va heretar cap territori, ja que se'ls va quedar el germà gran i a la mort d'aquest germà un usurpador anomenat Magnenti, va prendre el poder. Constanci II va aconseguir enderrocar-lo, però llavors en va haver d'enderrocar un altre anomenat Vetanió. Les seves derrotes contra els perses el van fer impopular i l'exèrcit li va demanar que abdiqués a favor del seu cosí Julià, cosa que no va arribar a fer perquè va morir d'una malaltia.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.